LES MANS

Estava mirant-me les mans

i pensava per què servien

si tan sols eren per portar guants

o per donar sentit a la vida.

 

És cert que n’hi ha

que són fines i delicades,

però també n’hi ha d’altres

que estan arrugades i treballades.

 

Les mans són l’expressió de la paraula,

es belluguen de manera

que indiquen pau o enrabiada.

 

També saben acariciar

la persona estimada,

el nen petit que plora,

i tota la mainada.

 

Als grans els fa feliços una palmellada

als artistes les mans trucades;

els ballarins les belluguen

com si fossin ales,

i per a les persones sordes

són la seva veu expressada.

 

Quan el nostre cor plora

les mans s’uneixen

per fer una pregària.

 

Que boniques són llavors

les mans unides com a germanes!,

que et fan alça els ulls al cel

per fer una demanda.

 

Però hi ha unes mans més formoses

que les que aquí són explicades,

són les mans de Jesús

que a la creu foren clavades.

 

Aquesta és l’expressió d’amor

més gran del món

d’unes mans mol poc mirades.

 

Quan d’ara en endavant

em miri les mans,

pensaré que serveixen

per a alguna cosa més

que per rentar la cara.

 

Serveixen per plantar flors,

també per donar veu als sorts,

per cuidar els malats

i les persones grans.

 

Amb elles es pot donar també

el més gran que pot sortir del cor,

que es:

Amor, amor i amor.

Rosita Val