L'estrella

CONTE INFANTIL

 

Una vegada hi havia dos nens jugant al carrer, un es deia  Oriol i el seu amiguet es deia Xavi. Cada tarda desprès de sortir del col·legi se’n anaven a casa per deixar les coses de la classe i poder córrer amb més  tranquil·litat, perquè en aquell barri hi havia molts rampinyaires , i a la que es despistaven ja els havien pres alguna cosa. Aquest dia van sortir una mica més tard del col·legi, així es que quan van poder anar a jugar ja començava a fer-se una mica fosc, i es començaven a veure les estrelles del cel.

Desprès de córrer i jugar una estona tot rient, - amb aquella alegria que tenen els infants quan son feliços – es van deixar anar a terra damunt de la gespa i mirant cap dal van veure una estrella molt lluenta que semblava que els estava fent l’ullet. Es van quedar mirant-la una bona estona en silenci.

De repent l’Oriol  li pregunta al Xavi :

--Xavi, tu creus que les estrelles veuen el que fem?

El Xavi se’l va quedà mirant i tot content li va dir:

--T’agradaria que t’expliques una història que em va explicar el meu pare quan jo era més petit?

--Si, m’agradaria molt, però afanyat que es fa de nit i haurem de marxar.

El Xavi va començar així:

        Era una estrella que va voler baixar a la terra. Aquell dia era Nadal. Quan va arribar aquí   no sabia on anar. Trobava tant diferent el cel de la terra! Però ja que havia baixat no es podia quedar quieta sense fer res. S’havia fet el propòsit d’ajudar al que ho necessites. I va començar a donar tombs d’un lloc a un altre fins que va arribar a una casa d’una gent molt pobre. Es va quedar una bona estona per veure que passava i en que podia ajudar ´

        La família d’aquella casa, era molt humil, allí vivien el pare, la mare, dos nenes i un nen petitet.

--T’ho imagines Oriol? Quanta gent!

-- Segueix explicant Xavi, que és molt interesant! I ara ja voldria saber com acabarà la història.

--Doncs escolta bé que segueixo:

Encara que eren molt pobres es sentien feliços. A la cuina, hi havia un llar de foc encès perquè feia molt fred, penjada amb un ganxo dins del foc, hi havia una olla amb fesols que s’anaven coent poc a poc, allò era tot el que tenien per passar aquell dia de Nadal.

Llavors l’Oriol digué  :

-- Pobrets! Sols tenien fesols per menjar?

--Quina tristó se’m posa  al cor!

-- Espera, espera, ja veuràs el que ve ara.

Saps? Tampoc tenien llum, tant sols un llum d’oli i damunt de la taula un bocí de pa  sec. El pare havia sortit a buscar un arbre al bosc per guarnir-lo però no  hi havia res per ficar, així que el va posar amb un racó de la cuina esperant un miracle del cel, per poder donar alguna cosa als seus fillets. Però abans d’anar-se’n a dormir els va dir:

--Veniu , que cantarem unes Nadales al nen Jesús, i amb una alegria molt gran, cantaven i cantaven.

--Que meravellós  Xavi! Ells cantant  i jo gairebé plorant.

-Diga-m,  que va passar?

L’estrella es va entendrí i quan tots dormien va guarnir l’arbre amb lluentós, regals, llamineries, i moltes coses més, llavors ella es va posar  damunt de tot fen que el seu resplendor il·luminés tota l’estança .

Quan la família és va despertar no sabien que es lo que havia passat, però eren molt feliços.

--I que més? Que més? Deia l’Oriol.

Doncs l’estrella va tornar al cel , i des de llavors sempre mira la terra fen l’ullet a tots els que la miren.

--Ah! Quina sort. Tot a sortit bé perquè la família va poder gaudir de regals i felicitat, va dir l’Oriol.

--De debò t’agrada’t  Oriol.

--Uf! Moltíssim, sempre que miri al cel recordaré l’estrella que un dia va venir a la terra per fe la felicitat d’una família que eren pobres, i que des de el cel esta fen l’ullet  a tots els habita’ns del nostre planeta.

Estrella Lluent