La virtut de la ceba

Quan encara no hi havia Wallapop, ni deixalleria, ni contenidors de reciclatge, al poble teníem la foguera de Sant Joan i la Carmeta.

La Carmeta de la Poca Virtut duia sempre monyo, bata i espardenyes, tant si feia feines com si anava a un enterrament, que no se’n perdia cap, no fos cas que es quedés sense recordatori. I és que, malgrat dues garretes li sostenien una columna de balancí, ella ho arreplegava tot.

La gent cridava:

-Carmetaaa!!

-Què, què?? – deia desdentegada i amb veu de flautí.

-Vols unes tisores??

- Pi, pistoles?? – contestava sorda com una tàpia.

Traginava i traginava a tothora i un matí d’intensa tramuntana, vols-t’hi jugar que em demana ajuda per creuar la carretera. Arengada ella i secardina jo, encara recordo ara que mig volàvem mentre arrossegava, amb totes les forces del món, un cartró més llarg que un dia sense pa. O arrossegàvem?

Per a l’anècdota de la mare, hem de recular als dies de carrers de terra i pedres i llet a les vaqueries. Filla de ciutat, s’havia casat amb un noi del poble, el pare, i quan encara no feia una setmana, una tarda ja fosquejant, veu un espectre grisós agenollat en acte d’oració davant d’un pal de fusta de la llum. Cametes ajudeu-me, corre cap a casa vessant la llet per aquí i per allà. Quan arriba, el pare li diu:

- Que ets carallot! És la Carmeta.

Però ell, com tots, també en tenia una per explicar. Recordeu aquella impactant escena d’”El nom de la rosa” d’un monjo mort dins d’una bóta amb el cap dins i les potes obertes enlaire? Doncs així va rescatar el pare la Carmeta d’un contenidor d’escombraries, només que ella estava viva i ben viva!

No, no tenia la síndrome de Diògenes, però tot el que no es podia vendre per fer caritat feia cap a casa seva que estava, així, plena de curiositats producte de qui sap quants anys de rapinya i recol.lecció.

Era molt agraïda, tot s’ha de dir, i a canvi del que li donàvem oferia una albergínia o una ceba del seu hortet.

Rica com era, menjava pa sec. I quan tocaven a missa, es posava la mantellina.

Malca  1/10/2020