Fem recerca

En els diferents escrits que s’han consultat que parlen d’aquella Mollerussa més antiga, sols hem trobat algun nom que d’una forma indirecta el podem vincular amb la ciutat, com és la filla del compte Pedro Ansúrez Sr. de Valladolid, Dña. Maria-Stephanie Ansúrez Pérez, muller del Compte Ermengol V d’Urgell, mort l’any 1102 a Mollerussa (Moyeruça) quan lliurava una batalla amb els almoràvits d’aquestes contrades. (Extret del llibre “Mollerussa el naixement d’un lloc petit” de Miquel Polo Silvestre).

Amb una recerca per Internet trobem que Llúcia de la Marca era la mare del Compte Ermengol V d’Urgell, que també se la coneixia com a Llúcia de Pallars Sobirà, i mare de 3 filles amb els noms d’Estefania, Teresa i Sanxa (germanes d’Ermengol V).

Un altre nom femení és el de Santa Cristina, patrona de Mollerussa conjuntament amb Sant Isidori i Sant Jaume. Per un plànol de l’antiga Església, publicat en el llibre Història Gràfica de Mollerussa, sabem que la seva imatge es trobava en el retaule de l’altar major al costat del Sagrat Cor, a l’altre costat s’hi trobava la imatge de Santa Llúcia, molt vinculada amb la tradició de les modistes i posteriorment amb els Vestits de Paper. La història no ens diu quin va ser l’origen a la devoció a Santa Cristina i mai s’ha donat massa importància al fet que fos patrona de Mollerussa, apart de l’existència d’un antic carrer que porta el seu nom.(el primer carrer Santa Cristina és actualment carrer Balmes i la travessia de Santa Cristina és l'actual carrer Santa Cristina).

Dues de les campanes de Mollerussa porten nom de dona i són la Rossenda i la Mercè.

En la recerca hem trobat en un escrit, que es fa ressò de l’existència d’un personatge femení a través del següent comentari “Francesc Jovells, que el 16 de gener de 1531 va contraure matrimoni amb la filla d’un tal Olzinelles”.

Quin era el nom de les mullers dels diferents senyors de Mollerussa? I el de les seves filles? Sabem que encara que fossin senyors del lloc, mai hi van viure, només recaptaven els seus drets per mitjà principalment d’una part de les collites “l’onze” com normalment se’l denominava.

Detallem de forma cronològica alguns personatges que van tenir relació amb Mollerussa des de l’època dels almogàvers. La fiabilitat segurament no és exacta, però ens serveix per conèixer com es va anar desenvolupant el territori a través dels anys.

Mollerussa va convertir-se en zona fronterera entre el comtat d'Urgell i el Comtat de Barcelona. Ramon Berenguer I va atorgar a Berenguer Gombau i a la seva esposa Sança (fundadors del llinatge dels Anglesola) el Castell d’Anglesola, els seus territoris, entre ells Mollerussa, i tots els seus drets. L’any 1079 apareix la primera documentació que parla de Mollerussa, un segle abans de la seva carta de població.

Els governadors de la taifa de Lleida van ser membres dels Banu Hud.

• Sulaymán ben Hud al-Musta'in (1036-1046).
• Yúsuf ibn Sulaymán al-Muzáffar (1046-1079).
• A Saraqusta (1079-1082).
• Al-Múndir Imad al-Dawla (1082-1090).
• Sulaymán Sayyid ad-Dawla (1090-1102).

Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V, va conquerir breument la ciutat de Lleida, any 1100 o 1101, que novament es torna a perdre a mans dels almoràvits.

L’any 1102 a la mort de Sulayman Sayyid-ad-Dawla, el governador almoràvit Muhàmmad ibn al-Hajj, va lluitar per annexionar novament l'Emirat de Làrida i reconquerí Balaguer. 

En aquesta lluita, l’any 1102, Ermengol V perdé la vida a Mollerussa, amb l’enfrontament entre tropes almoràvits i comtals. A conseqüència d’aquesta derrota, els almoràvits passaren a controlar la Taifa de Lleida durant cinquanta anys i les nostres contrades esdevingueren terres de ningú.

Al 24 de desembre de 1157 hi va haver una donació individual dels drets (no de la propietat) de Mollerussa, per part dels comtes Arnau Berenguer i Berenguer Arnau d’Anglesola al noble Arnau Rufaca, a la seva muller i als seus futurs descendents. És l’inici i establiment d’un lloc feudal sota el domini d’Arnau de Rufaca i la seva família, per poblar i organitzar el territori.

L’any 1179 Bernat d’Anglesola deixa Mollerussa al seu fill Bernat, i que posteriorment l’heretarà el seu fill Pere II. A la seva mort, l’any 1250, ho passa al seu fill Guillem I.

No hem trobat el motiu pel qual l’any 1210, els drets Mollerussa no estaven sota el domini dels descendents d’Arnau de Rufaca, sinó que pertanyien a una família de Cavallers de Lleida, els Sassala. Trobem que a partir de 1213 Guillem Sassala i els seus descendents van obtenir la senyoria de Mollerussa, en aquells temps Guillem Sassala era notari i secretari del rei.

Any 1391 la propietat passa per testament a Berenguer Moliner, àlies Sassala. Aquest noble apareix documentat com a senyor de Mollerussa durant un breu període.

El 1411 Guillem de Sassala, a causa dels seus deutes; ven els seus drets sobre el poble a Bernat d’Onzinelles ciutadà de Lleida i membre d’una família relacionada amb l’administració municipal i reial.

En el fogatge de l’any 1497 consta Francesc d’Onzinelles com senyor de Mollerussa.

Al 16 de gener de 1531, Francesc Jovells va contraure matrimoni amb la filla d’un tal Onzinelles, adquirint així els drets sobre Mollerussa.

Aquest llinatge va continuar mantenint el senyoriu de la localitat fins a l’any 1654, que com a penyora dels deutes es cedeixen els drets a la branca de família dels Ferreres. Entre els anys 1640-1659  va tenir lloc la guerra dels segadors, conflicte bèl·lic que afectà economicament a una bona part del Principat de Catalunya.

Pocs anys després, els drets van passar als Camporells, en emparentar-se per causa de matrimoni. Els quals, posteriorment, també a conseqüència dels seus deutes, l’any 1689 passen els drets sobre Mollerussa al col·legi de Betlem dels Jesuïtes de Barcelona que els van retenir fins al 1738 quan Ignàsia Olzinelles va recuperar els drets després d’una disputa que es va resoldre a favor seu.

L’any 1675 el poble de Mollerussa havia iniciat un plet contra els senyors del lloc per considerar que el pagament de “l’onzè” era una decisió arbitraria i que s’havia d’abolir. El plet va durar més d’un segle.

L’any 1758 l’extracte del sumari del Plet, entre els Olzinelles (últims senyors de Mollerussa) i els regidors del lloc de Mollerussa, constitueix un testimoni de les lluites entre els darrers hereus dels drets feudals i els nous poders municipals resultants del Decret de Nova Planta.

En aquest plet hi consten els següents noms femenins:

“Los Regidores del Lugar de Mollerussa, el Sr. Antonio de Cortada procurador y el  Dr. Morató, contra Dn. Gerónimo y Dª María Ignasia de Ribas y de Olsinellas”.

En un altre apartat consta:

“En el día 7 de setiembre de 1646 el procurador de Dña. Maria Olsinellas y Reguer, viuda y tenutaria de Juan Bautista de Olsinellas”

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Ajuntament de Mollerussa. Llibre de plets de Mollerussa, 1757-1762. Topogràfica. 1-2-1. Codi unitat documental 35. Folis 55r – 87r

En un altre document referent a un plet d’aquesta família i dipositat a l’arxiu de Torredembarra hem trobat aquestes referències de noms de dones als següents folis:

50 - Donació de Mollerussa per Joana del Bosch al seu fill Bernat d'Olzinelles (any 1429)

76 - Capítols matrimonials de Simón Joan d'Olzinelles Sr. Torrebesses i Francesca Bernarda d'Olzinelles Boxadors Sra. Mollerussa (any 1531).

85 - Concòrdia i capítols matrimonials de Simón Joan d'Olzinelles Sr Torrebesses i Francesca Bernarda d'Olzinelles Boxadors Sra. Mollerussa (any 1535).

88 - Donació per Bernat d'Olzinelles Despens Sr Torrebesses i la seva esposa Joana del senyoriu de Mollerussa al seu fill Bernat d'Olzinelles i Del Bosch (any 1424).

92 - Capítols matrimonials de Bernat d'Olzinelles Del Bosch Sr Mollerussa amb Isabel de Mongay (any 1424).

95 - Testament de Bernat d'Olzinelles Del Bosch Sr Mollerussa (any 1463).

96 - Capítols matrimonials de Francesc d'Olzinelles Mongay Sr Mollerussa i Constanza Mahull (any 1482).

99 - Testament de Francesc d'Olzinelles Mongay Sr. Mollerussa (any 1501).

102 - Capítols matrimonials de Francesc d'Olzinelles Mahull Sr. Mollerussa i Margarita Boxadors i Desvalls (any 1510).

105 - Testament de Francesc d'Olzinelles Mahull Sr. Mollerussa (any 1520).

108 - Adjudicació de l'herència de Francesc d'Olzinelles Mahull Sr Mollerussa a la seva filla Francesca d'Olzinelles Boxadors (any 1538).

El 19 de maig de 1862 és el propietari del castell de Mollerussa, Joaquim Maria Desvalls de Ribas i de Sarriera, marquès d’Alfarràs, del Poal i Llupià, segons consta a l’acte de venda a favor de Jaume Banqué Biosca (fill del Parrot).

Altres referències vinculades amb nom de dona son:

En la revista Mascança núm. 2 en la pàgina 33, trobem una referència a una dona, la filla d’en Pou, amb una explicació sobre el culte a Sant Isidori i que l’any 1483 en la població de Tàrrega es va celebrar un Consell municipal on s’informa d’un miracle...... sense fer cap esment de quin era el seu nom.

En un escrit de Francesc Rebolledo en el que parla de la devoció a Sant Isidori transcriu el següent document:

“Acta notarial del vint-i-dos de setembre de 1685. Francisca Tribó i Navés, de “la vila de Mollerussa” filla de Silvestre Tribó i Elena Navés,  fa constar: “...detinguda en mon llit de malaltia corporal de la qual temo morir sana emperò per la gracia de Deu de mon enteniment y ab ma plena memòria y ferma (?)...ÿ ultima volunta mia en la vila de Mollerussa Bisbat de Solsona en la casa de ma propia habitació la qual esta situada prop de la capella de sant Isidoro màrtir als vint ÿ dos de setembre any de la nativitat de nos=tre señor Deu jesucrhrist de mil sis cens vuitan-ta sinch.”

En un recull de cançons populars de la revista Mascança, en trobem una que algunes vàrem cantar de petites.

“A Mollerussa una n’hi ha que cada dia va a confessar.....

En la mateixa revista Mascança núm. 2 en la pàgina 108,  llegim que:

L’alcaldia de Mollerussa el dia 31 d’agost de 1885 amb la missiva 134 de la Junta de Sanitat, signada per l’alcalde Josep Ignasi Jaques i Piñol (sabem que la seva mare era Maria Piñol Porta de Maste de Juncosa i el nom de les seves germanes Maria de la Concepció, Maria Dolors, i Raimunda) informant que per causa de la colera “morbo asiàtic” present a les poblacions de la comarca en aquell moment, es designava la botiga de Rosa Costafreda per fumigar amb "sulfo clorato" com a mesura desinfectant per matar microbis que es transmetien per l’aire.

 

Tere Grañó

Mollerussa, 12 febrer de 2021

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

• “Naixement d’un lloc petit” 1839-1888 de Miquel Polo Silvestre.
• “L’enigma del Parrot” de Felip Gallart i Vicent Lladonosa.
• “La fi del Parrot” d’Esteve Mestres.
• “Les guerres carlines” de la Revista Sapiens.
• “Recerca històrica de Mollerussa III - Els Senyors de Mollerussa” de Daniel Altisent Carulla.
• “Volum del fons documental dels comtes de Santa Coloma de Queralt, conservat a l’arxiu municipal de Torredembarra” Autor: Joaquim Nolla i Aguilà
• “L’Hostal del Met i la família Andreu” de Norbert Niubò Andreu.
• “Pere Ramon Sassala, «savasséquia», i els drets sobre l’aigua a Lleida (segles XII-XIII)”, de Josep Marfull Oromí - Universitat Autònoma de Barcelona.
• Escultura al Pla d’Urgell entre 1500 I 1640 - Joan Yeguas i Gassó - Museu Nacional d’Art de Catalunya.
• Consulta dels fogatges anys 1497 i 1553.
• Cadastre Patiño – Arxiu històric de Lleida
• Història Gràfica de Mollerussa.
• Genealogia facilitada pel Sr. Antonio Bertran.
• Recerques diverses a través de Viquipèdia.
• Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Ajuntament de Mollerussa.