La dona en la història

 

 

 

Com dona i de Mollerussa vull posar de manifest, encara que durant molts anys les dones en la història han estat les grans absents, elles sempre han estat presents en la construcció d’una societat, en la que col·laboraven mentrestant es transformava, avançava i  es convertia en la ciutat que ara coneixem.

En un primer pas, aquesta recerca històrica amb nom de dona, s’ha confeccionat, a poc a poc, creant un llistat en la qual s’incorporen un seguit de noms de dones que han format part o han estat vinculades de manera directa o indirecta amb la nostra població - aproximadament des de l’any 1500 fins a l’any 1900 -. Es van ordenant per l’any que, més o menys, van néixer i al seu costat consta el nom del marit o pare segons la informació que s’ha trobat.

Ha estat útil per portar a terme la recerca de noms, l’aportació de genealogies familiars, la consulta de llibres parroquials de poblacions veïnes i diversos documents notarials. En alguns dels documents trobats i consta que aquella dona era originària de Mollerussa o bé es casava amb algú de Mollerussa - l’habitual era que després del matrimoni visques al lloc de residència del marit -. La dificultat més gran que trobem és amb el desconeixement del cognom de moltes d’elles, sobretot perquè normalment el perdien en el moment del seu matrimoni, o bé quan s’inscrivia la seva defunció el cognom del marit es feminitzava, creant molts dubtes i confusions.

Uns exemples serien: Banqué/Banquera, Bertran/Bertrana, Cantons/Cantona, Morell/Morella, Tarragó/Tarragona, Tribó/Tribona, Roig/Roja i així tot un seguit de noms.

La dona en general era un complement en la vida dels seus marits i en moltes ocasions, ¿qui era ella?, perdia tota importància en el moment del seu matrimoni.

Observem en el moment del bateig, que al seu registre hi consta el nom i cognom del pare, i respecte a la mare a vegades simplement escrivien “i la seva muller”, o com a màxim el seu nom de pila amb el cognom del marit, ignorant totalment la importància de la dona que havia portat al món aquella criatura. El primer cognom d’algunes s’ha conegut quan consta el de l’avi matern. Respecte als segons cognom ens troben en la mateixa situació, ja que l’àvia paterna i materna quasi sempre consta amb el cognom del marit.

Respecte a la consulta efectuada als llibres parroquials de Mollerussa - que es troben dipositats a l’arxiu del Bisbat de Solsona -, podem conèixer a partir de les inscripcions de baptisme - any 1832 -, matrimoni - any 1852 - i defunció - any 1835 -, molts noms de dona que ens han servit per completar aquest llistat. Els llibres anteriors d’aquests anys se suposa que varen ser cremats o destruïts.

El Registre civil es van crear a partir del gener de 1871, arran de la Llei que exigia a tots els municipis la creació d’un registre en què s’havien d’inscriure les dades referents a l’estat civil de tots els espanyols - naixement, matrimoni i defunció -, al marge de les seves creences religioses.

En el 1691 habitava a Mollerussa el Sr. Jaume Bertran com a cirurgià, i hem pogut saber el nom de la seva muller, Mariàngela Torres natural de Belianes, i el nom de les seves filles Mariàngela, Josepa i Maria Rosa (informació facilitada pel Sr. Antonio Bertran descendent directe d’aquesta família), aquest personatge era l’encarregat de tenir cura de la salut de les famílies, però no hem trobat cap referència de les matrones que ajudaven a les mares a portar els fills/filles al món. L’experiència d’aquestes dones, sense cap dubte, era un element fonamental a l’hora de salvar moltes de les vides que conformaven el creixement dels pobles.

Ens agradaria saber de quina va ser la trajectòria de tot el col·lectiu de dones, el qual queda oblidat en els principals escrits històrics de la nostra població. En molts d’ells, quan s'explica com es va anar desenvolupant el creixement de Mollerussa i la seva transformació, mai s’ha mostrat el més mínim interès a conèixer que feien les dones, quines eren les seves lluites personals per tirar endavant les seves famílies en temps de guerra, els seus esforços per tenir cura de les seves llars i la seva contribució en l’organització de la societat.

La història s’ha que d’explicar implicant el paper de la dona, tenint en compte que no se’n pot tenir cap dubte, de què elles també hi eren i un dia en van formar part activa, guarint ferits, treballant als tallers i obradors dels homes absents, cultivant la terra, tenint cura de la família quan els béns eren escassos i mantenint, com podien, l'economia productiva en temps de guerra. Hem de pensar que desconeixent els fets importants que elles van protagonitzar, es crea una invisibilitat per a les dones actuals de les seves ascendents, inculcant involuntàriament la poca rellevància de la dona dins la societat.

Eren uns temps en què pel simple fet de ser dona, no se li reconeixia cap dret ni cap representació, i el més curiós del cas és que hi ha una dita molt antiga que diu “Darrere d’un gran home, sempre, hi ha una gran dona”.