Ramona Berni Toldra

 

FILLA DE MOLLERUSSA EN ELS GRUPS D’ACCIÓ ANARQUISTA

Ramona Berni i Toldrà, neix a Mollerussa 3 de juny de 1887, al carrer Santa Cristina núm. 29, (actualment carrer Balmes). Era filla de Ramon Berni Buria, pagès originari de Castellnou de Seana i d’Isabel Toldrà Ginesta de Mollerussa i tenia 2 germanes més grans, Josefa (1880) i Ignàsia (1882).

L’any 1910 es va traslladar a Barcelona on va treballar de teixidora. Des de molt jove va participar activament en el món sindical i va cultivar la seva cultura llibertària.

Dona de fortes conviccions i ment oberta, creia que per combatre la injustícia social calia l'acció per millorar les condicions de vida dels treballadors i la cultura per combatre la ignorància i enfortir-se davant la patronal.

Les seves idees la van portar a participar en els conflictes de començaments del segle XX dintre de les fàbriques i s'afilià al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, on fou una de les principals propagandistes del sindicat juntament amb la seva amiga Pepita Not.

El 1918 van conèixer Ricardo Sanz García, futur company de Pepita i també dirigent sindical. Tots junts el 1923 van entrar a formar part del grup “Los Solidarios”, grup anarquista armat i creat per lluitar contra la repressió estatal i la repressió paramilitar del Sindicat Lliure. També formaren part del grup, els coneguts Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver, Francisco Ascaso.

Habitualment, les referències de les dones llibertàries i lluitadores que formaven part dels grups politicosindicals són molt escasses, ja que normalment es minimitza el seu paper, com si només i fossin per la relació sentimental amb els seus companys. Però més enllà dels noms dels integrants masculins, es destaca la participació de quatre llibertaries Juliana Lopez Mainar, Ramona Berni Toldrà, Maria Lluïsa Tejedor i Josefa (Pepita) Not, que sens dubte van tenir a Libertad Ródenas, com un referent.

Ródenas exemplifica en essència, una generació de dones que des de diferents posicions i en diverses etapes dels convulsos anys vint i trenta, van formar part de les lluites emancipadores i de les transformacions socials que es van viure arreu del país. Ella va ser una pionera femenina que va marcar un camí en un entorn masculí, el qual, en comptades ocasions, contemplava la participació de la dona com membre de ple dret.

En el cas de Ramona Berni consta que va desenvolupar tasques d'enllaç i comunicació i fou detinguda breument per la policia el 28 de febrer de 1924 després de l'assassinat del dirigent de “Los Solidarios”, Gregorio Suberbiela.

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, el grup va quedar molt minvat i, segons explicà Ricardo Sanz, sols quedaren en llibertat ell, Alfonso Miguel, Ramona Berni i Pepita Not. Entre els quatre es van ocupar de diverses accions, com l’intent de trasllat de les armes adquirides en Eibar fins a Barcelona.

A la proclamació de la Segona República Espanyola continua la seva activitat propagandística i sindical tot participant en diversos mítings de la CNT a Igualada (1931), Lleida i Canet de Mar (1932). I, després de la revolta de l’Alt Llobregat s’instal·la a Manresa.

Va ser teixidora de la Fàbrica Nova de Tèxtils Bertrand Serra SA i va viure al passatge Sansa de Manresa. Durant la guerra civil la fàbrica va ser col·lectivitzada i participa en la representació sindical. L'última aparició pública va ser en el míting en el Kursaal de Manresa en 1938.

En un llistat publicat dels treballadors i treballadores que hi va haver a l’Ajuntament de Manresa, en el període de la República (1931-1939) apareix el nom de Ramona Berni i Toldra.

A l’acabar la guerra civil s’exilia, potser a Franca, encara que no consta el seu pas per cap dels camps de concentració francesos. La seva mort va ser a Barcelona al 22 d’abril 1968.

Podem trobar referències a Ramona Berní i Toldra en alguna de les històries dels següents llibres:

 “El ejemplo de la columna Durruti: De milicianos libertarios”

 “Les combatents: la història oblidada de les milicianes antifeixistes” 

 “Que sean de fuego las estrellas”  En aquest últim quan parla d’ella explica que als 11 anys el seu pare la va obligar a treballar de serventa i cuinera a la casa d’una viuda que la maltractava.