Maria Manonelles Riera

 Una mollerussenca, protagonista del calendari de l'Institut Català de la Dona

L’any 2005 en el calendari editat per l'Institut Català de la Dona i dedicat a dones sindicalistes del nostre país, en el full del mes de desembre es publicà la biografia de Maria Manonelles i Riera, una activista política i destacada sindicalista catalana.

Maria Manonelles va néixer a Mollerussa el 1913 i era filla d’Antonio Manonelles Leonart i Carmen Riera Fort, originaris de Tàrrega, que es van establir el 1900 a Mollerussa regentaven un forn de pa al carrer Nou núm. 5 (actualment Jacint Verdaguer). Va ser la sisena de set germans i la seva infantesa la va passar a la capital del Pla d'Urgell. Despés de la mort del seu pare, a principis de 1921, Maria marxa cap a Barcelona amb la seva mare i les seves 3 germanes.

A catorze anys començà a treballar com a modista i fins als divuit ho compatibilitzà als vespres amb els cursos de l'Escola d'Arts i Oficis. Allà feu les primeres passes polítiques i fou expulsada per fer signar peticions en favor de Macià.

De molt jove, als voltans de 1930,  inicia la seva militància política en la Federació Comunista Catalano Balear que liderava Joaquim Maurin. És allí on Maria comença a vincular-se a la vida política del país formant part, primer, del Bloc Obrer i Camperol (BOC), i, més tard, del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

 

El març del 1931 ja destacà com a militant del Bloc Obrer i Camperol on, segons les seves pròpies paraules, podia conciliar les seves "conviccions comunistes i catalanistes". El 17 de maig del mateix any, participa a Lleida en la creació de l’activa secció femenina del BOC conjuntament amb Pilar Manonelles, Maria Recasens, Pilar Santiago i Núria Folch. El seu activisme es reflecteix en col·laboracions de diverses publicacions obreres com ”L'Hora o La Batalla”, on sovint escrivia sobre problemes específics de les dones, tractant fonamentalment sobre la defensa dels seus drets. El 1933 participa en la vaga mercantil i, un any després, als Fets d'Octubre formà part de l'organització de la solidaritat amb els obrers d'Astúries viatjant a Madrid per recollir els orfes de la repressió.

Era l’any 1934 quan es casà amb el periodista Àngel Estivill (destacat comunista també procedent del Bloc Obrer i Camperol, però que en el procés d'unificació comunista optà pel PSUC) i del que se'n divorcia dos anys més tard. 

El 1935, abandonà l'organització en desacord amb la fusió. Creia que la unificació perjudicava el BOC davant la massa dogmàtica de l'Esquerra Comunista. Tornà a militar al POUM el 19 de juliol i el gener del 1935 fou nomenada secretària del sindicat de modistes (FOUS).

El 1932 coneix a Josep Rovira i Canals, que havia tornat de l'exili després de intervindré als fets de Prats de Molló, amb ell formarà parella a partir del març del 1936, i compartirà ideologia tota la seva vida. Un anys més tard, néix la seva filla Mireia.

Amb l'esclat de la guerra civil, Manonelles marxa al front d'Aragó per ajudar a la Columna Lenin i la 29 Divisió, de la que Rovira n'era el comandant i es retrobaren al front d'Osca. Rovira però, fou detingut després dels fets de maig de 1937 i, quan fou posat en llibertat, actuà en la clandestinitat fins que l’octubre del 1938 fou empresonat de nou. És llavors que, per exigir el rescat del seu marit, Manonelles sé enfrontar al general Sebastián Pozas, a qui havien nomenat feia poc màxim comandant de l'Exèrcit de Catalunya.

Fou el mateix Rovira qui li aconsellà, a causa del seu nou embaràs, que marxés a França i Maria finalment, acceptà. En aquell període neix el seu segon fill a Perpinyà i, l'any 1940, finalment es reuneix amb Rovira a Lió. Malgrat que tenen l’opció marxar a Mèxic, la refusen i formen part de la Resistència, ajudant a militars aliats que fugen dels nazis, a traspassar els Pirineus.

A partir de llavors, van residir a Saint-Etienne, fins que els alemanys entraren al país i Rovira decidí unir-se a la resistència francesa. Manonelles tornà a Catalunya i es refugià a Rubí amb els seus fills on va seguir militant al POUM i al Front de la Llibertat. Acabada la Segona Guerra Mundial, l'any 1946, es reuneix altre cop amb Rovira a París, on participà en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya.

Adherida al (MSC), quan Rovira morí, el 1968, tornà a Barcelona i milità, successivament, a Convergència Socialista de Catalunya, al PSC-Congrés i, després de la unificació, en la que hi prengué part activa, al Partit dels Socialistes de Catalunya.

 

El testimoni de Maria Manonelles fou un dels que inspiraren el cineasta britànic Ken Loach, per elaborar la seva versió de la participació femenina en les columnes milicianes del front d'Aragó, que ofereix la pel·lícula “Terra i Llibertat” (Land and Freedom, 1997).

Tot i que va morir el 16 de març del 2004 a París, està enterrada, juntament amb Josep Rovira, a Rubí.

Mollerussa, febrer de 2021